REFLEXIONS I CONSELLS SOBRE EL (BON) ÚS DE L’ANGLÈS

Aquí comença una nova secció al web de l’Aula d’Idiomes, segurament tan enyorada per les nostres benvolgudes lectores com somiada per aquest humil servidor. Abans d’arrencar, però, permeteu que em presenti: sóc en Mick, traductor a l’anglès de l’Aula d’Idiomes des de fa 3 anys, i afincat a Barcelona des del 2015. En tot aquest temps, m’han ofert moltes oportunitats de ficar la pota amb l’idioma; també de presenciar les relliscades d’altri. Tanmateix, de tot se n’aprèn. I, tenint present aquesta observació, serà un plaer aportar un gra de sorra, de manera setmanal, sobre el (bon) ús de l’anglès, tot bevent d’aquestes experiències. Molt important el parèntesi: ho anireu descobrint mentre els meus companys em permetin acaparar aquest tros del nostre ciberespai!

D’acord, ja n’hi ha prou, de presentacions. O n’hauríem de dir introduccions? Qualsevol aprenent d’anglès romanòfon deu haver tingut el gust ja de conèixer alguns dels cèlebres false friends (falsos, no com el vostre amic del nord!). L’anglès té la gràcia de ser una llengua germànica amb un vocabulari majorment derivat del llatí. D’aquesta enrevessada unió sorgeixen alguns doblets arxiconeguts que tots procurem d’evitar confondre: constipat/constipated, embarassada/embarrassed, etc. Això no obstant, sovint se’ns n’escapoleixen d’altres, i és aquí on voldria parar l’atenció avui.

Com a mostra d’això, tenim presentar/present. Si m’haguessin donat un duro cada cop que he estat testimoni de l’ús, en anglès, de present, quan hi encaixaria millor introduce, no estaria escrivint aquesta entrada (l’hauria subcontractat al becari que dorm al calaix). No, no m’heu de present el vostre amic. Me l’heu d’introduce. Que sí, que sona groller. Quina falta de pudor, direu, quan un tan sols s’està donant a conèixer. Però, a aquestes alçades, m’estranyaria que no haguéssiu sentit el clàssic tema dels Rolling Stones que comença així:


Please allow me to introduce myself, I’m a man of wealth and taste.

Si l’altre Mick el que canta hagués volgut ser objecte d’ús, d’anàlisi o d’admiració, és possible que hi hagués proferit “present myself”. Segurament, però, hauria sonat excessivament formal, i no convidaria a intimar. Fa temps que els anglòfons fem servir present, més aviat en un sentit d’exposar, o de mostrar. Perquè ens entenguem, recorro a Els Simpson, i al següent exemple:

En aquesta escena, Smithers presents el senyor Burns a la multitud (“Contempleu el vostre nou Déu!”). No l’hi introduces pas. Podem dir que, quan la relació és més distant, fem servir present, però quan volem fomentar una amistat o un altre tipus de relació horitzontal si volem que les persones tinguin una conversa, diguem-ne, utilitzem introduce

La sintaxi també pot marcar aquesta diferència, tot i que d’una forma força subtil. Fixeu-vos en el contrast entre els tres exemples que us exposo aquí a sota:

I’d like to present the team to you
I’d like to present you to the team
I’d like to introduce you to the team

Els anglòfons no solem perdre l’oportunitat de donar explicacions o demanar permís, abans d’entrar en matèria, cosa que sovint condiciona com encaminem les presentacions (I’d like to/I want to introduce…, Allow me to introduce myself, etc.). Però és quasi més important el rumb que prenen les paraules que venen després, i podem entendre els exemples així:

– Et presentaré l’equip, perquè li coneguis, però sense una conversa
– Et presentaré a l’equip, perquè et coneguin, però sense una conversa
– Et presentaré a l’equip, i conversareu una mica per conèixer-vos

Doncs bé, fins aquí la primera entrada. De moltes, si tinc sort! Us convido a donar-me’n feedback a través dels canals habituals: octavetes, pintades a les parets del barri, cartes iracundes als diaris, etc. Sigui com sigui, tornaré més fort que mai, i amb ganes de present you with (o potser introduce you to) més reflexions i consells lingüístics en dues setmanes.