ANGLICISMES: UN RÀNQUING DELS MÉS FLAGRANTS
Benvinguts i benvingudes al nou article del vostre amic del nord! Els més observadors d’entre vosaltres deveu haver notat que la darrera de les ja habituals entrades que conformen aquesta sèrie de savis consells va caure just abans de la Diada de Sant Jordi. Les limitacions inherents a aquesta bitàcora no em permeten deixar volar —aquí, almenys— les meves pretensions literàries, a diferència de les d’altres celebrities, les quals van trobar cabuda a les diverses paradetes visitades pel vostre amic del nord fa poc menys d’una quinzena.
Mentre la gran oferta de llibres em delectava, un article publicat el mateix dia —o, si més no, el seu títol— va despertar en mi certa inquietud.
Xavier Bosch i Oriol Mitjà encapçalen el rànquing dels llibres més venuts
Es parla a vegades de gent amb un sisè sentit, i el del vostre amic tal vegada sigui el poder percebre a cent quilòmetres vista aquells mots denominats “anglicismes”.
El nostre amic, fent un “remember” dels anglicismes que va sentir la setmana passada. Fotografia: cea +
Dic denominats, ja que dir-ne anglicismes fa la impressió que sempre són calcs, meres transposicions d’un idioma a un altre de paraules ja existents. La realitat és una altra, però, en tant que algunes preserven el seu sentit original, mentre d’altres se n’allunyen, a vegades fins al punt de no tenir sentit per als angloparlants.
Comencem per rànquing, que n’és un exemple interessant. Tant en català com en castellà —curiosament, els anglicismes que l’un alberga són aixoplugats per l’altre quasi sempre—, en la seva forma singular, aquest mot acull com a únic significat el següent:
Classificació ordenada per excel·lència, especialment classificació d’esportistes o d’equips segons els resultats que han obtingut en més d’una competició. (Diccionari Invers de la Lengua Catalana)
En canvi, el Cambridge English Dictionary indica que “ranking”, en anglès, abraça tres significats, dos de relacionats amb la veterania militar o institucional, i l’altre:
a rank or level, for example in a competition.
Last year Wiseman rose from 266 to 35 in the tennis world rankings.
The city’s housing costs were enough to earn it a ranking of 66th nationally.
És a dir, un “ranking” és una posició dins de la classificació, i no la classificació en si. El primer exemple ensenya que, per a aquest propòsit, podríem fer servir el plural “rankings”, però en anglès correcte, aquest ús tindria lloc només en el cas dels esports individuals, com ara el tenis, el billar, … Si xerréssim d’una competició de futbol, per exemple, parlaríem de la “table” o la “league”. I, per a altres temes, altres termes: la “bestsellers list” dels llibres, les “charts” de la música, etc.
La confusió potser sorgeix del fet que “ranking” és el gerundi del verb “rank”, i és aquesta forma que en anglès tendim a fer servir per referir-nos a l’activitat en si. Això indubtablement ha donat peu a d’altres anglicismes com ara pàrquing (“car park”, en anglès) o càmping (“campsite” o “campground”). Tanmateix, a aquesta categoria no entraria el fúting/footing, ja que no té cap relació amb el verb córrer, “to run”. A banda del vincle foot-peu, el significat exclusiu de “footing” en anglès és l’aferrament físic dels peus al terra.
Un altre anglicisme molt més actual però igual de flagrant, és un remember (“memories”, o més sovint, “nostalgia”). En si mateix és bastant inofensiu, tot i distanciar-se gramàticalment de l’anglès en ser singular i comptable. Però la frase fer un remember és vomitiva, en el sentit que s’allunya tan estrepitosament de qualsevol possible ús en anglès que mareja i provoca nàusees. Recorro, doncs, al meu consell de fa unes setmanes de buscar alternatives a “make” o “do”, ja que la seva traducció correcta seria “cast your mind back”, or “take a trip down memory lane”.
També podeu fer servir aquest consell en el cas de fer coaching (“to coach”) o fer bullying (“to bully”), els “formar/entrenar” i “assetjar” de tota la vida, paraules perfectament acceptables. Per cert, d’entrenar o assetjar, aquí, res. No pretenem castigar ni fatigar ningú. L’anglès també roba, adapta i fins i tot distorsiona paraules catalanes (“cul-de-sac”, a través del francès) i espanyoles (“empresario”). És només ser conscients que sovint és així la relació de la transferència de mots —en comptes de una transposició pura— entre un idioma i un altre, que no és parlar de les relacions de poder que pugui haver-hi entre els dos. Però per això, un altre article…
Acabes de llegir ANGLICISMES: UN RÀNQUING DELS MÉS FLAGRANTS.
Si vols seguir llegint el nostre amic del nord:
Article anterior Article següent