Iniciem aquest curs fent especial incidència en un dels eixos del nostre enfocament pedagògic, lingüístic i organitzatiu: la lluita contra el fet colonial.
La procedència, l’aspecte físic, l’ètnia, cultura o sistema de valors, la llengua, dialecte o accent, l’estatus legal, la religió, els recursos econòmics, el gènere, l’orientació sexual, la salut… Són eixos que ens travessen i que originen un univers de relacions de poder que incideix directament en la vida quotidiana de les persones, situant-ne algunes en una situació de privilegi, i relegant-ne d’altres a una condició de despossessió, discriminació i/o marginalitat.
El món de les llengües no s’escapa d’aquestes relacions de poder. És per això que, des del nostre projecte cooperatiu, sentim la necessitat, no només de posicionar-nos en relació a aquest assumpte, sinó de ser agents actives per intentar contribuir a combatre aquestes desigualtats: creiem necessària i urgent una perspectiva decolonial en el món de la pedagogia, concretament en aquella dedicada a l’ensenyament-aprenentatge de llengües, que és el nostre àmbit de treball.
Com? És un llarg camí, i sabem que tan sols hi hem fet els primers passos. Però, d’entrada, creiem essencial començar per assumir el punt del qual partim la majoria de persones que conformem aquest projecte cooperatiu, que és el d’una situació de privilegi. Tot seguit, treballar perquè les desigualtats que aquest fet origina no impregnin tant el nostre propi projecte, tant pel que fa a les relacions que tenim entre les facilitadores de processos d’ensenyament-aprenentatge que en formem part, com pel que fa a les relacions que aquestes tenim amb d’altres participants del projecte, com ara les alumnes. Entre d’altres, creant vincles de confiança i empatia per compartir les situacions d’opressió que ens sotmeten a cadascuna de nosaltres, i així posar les cures al centre del projecte.
I les llengües? Tenim al nostre abast impulsar l’oferta en llengües que no tenen especial poder en el món econòmic i laboral, descentralitzar a les aules el focus lingüístic i cultural de les capitals europees colonitzants i resituar-lo a la marginada perifèria mitjançant l’impuls del coneixement de les varietats dialectals i culturals de cada llengua, estudiar les solucions feministes al sexisme del llenguatge, analitzar les polítiques lingüístiques aplicades en diferents països des d’una perspectiva crítica, entendre la multiplicitat d’accents d’una llengua com una riquesa cultural i lingüística…
I és que, com explica Ngugi Wa Thion’go, la llengua pot esdevenir un vehicle de colonització mental… Davant d’aquest fet, des de l’Aula ens proposem descolonitzar les llengües per descolonitzar les ments!
