L’ASFÍXIA, LA CENSURA I LA COMÈDIA… ES TRACTA TOT D’UN «GAG»?
Tot i no acaparar tants titulars com d’altres noves aquestes setmanes, la coneguda llei mordassa –oficialment, la llei de seguretat ciutadana– torna a ser notícia. La seva reforma va de boca en boca, si em permeteu l’expressió. Els continguts i efectes d’aquesta legislació no seran cap novetat per a les persones que seguiu aquest blog; però sabíeu que en anglès se’n diu «gag law»?
Pot sorprendre, ja que el sentit còmic de la veu anglesa «gag» no sembla adir-se a un context de repressió política. Però és que, en anglès, aquesta accepció –d’una curta acció o situació enginyada per fer riure el públic– només és un de diversos significats dels quals gaudeix el mot originari.
Primer, hem d’aclarir que la paraula anglesa «gag» té una doble funció: per una banda, com a verb, i per l’altra, com a substantiu. El diccionari Merriam-Webster fa una bona feina recollint-ne les capes semàntiques. A trets més generals, podem relacionar la paraula amb tres eixos conceptuals:
L’asfíxia
Aquest en seria l’ús més literal, i el relacionat de forma més estreta amb els orígens de la paraula, segons l’Online Etymology Dictionary, que la vincula amb «gag-hals», un terme del nòrdic antic que indicava tenir el cap tirat enrere com a efecte d’una fuetada. Apareix primer com a verb transitiu, a mitjan segle XV, amb el sentit d’ofegar o asfixiar. Poc després, sempre segons els etimologistes, sorgiria el substantiu per referir-se a l’objecte –per exemple, una mordassa– emprat contra algú amb aquesta finalitat.
Més tard, ja al segle XVIII, agafa un sentit intransitiu que permet la possibilitat de «gag» –ofegar-se o asfixiar-se– sense patir una agressió externa. D’aquí també ve el sentit més estès avui dia, el d’ennuegar-se momentàniament o el de tenir arcades, una reacció que fàcilment patiríem en adonar-nos que la trifachita i els seus sequaços es plantegen tornar a desfilar per la Plaça Colón per protestar contra la intenció de derogar els aspectes més lesius de la llei mordassa.
Un consell polivalent, tant per a polítics com per a humoristes. Imatge: Miquel C.
La censura
Ja que tenim clar el sentit primordial i literal de «gag», podrem apreciar-ne un aspecte més figuratiu. D’aquí venen expressions com ara:
- «gag law», és a dir, la llei mordassa anteriorment comentada.
- «gagging order», referent als interdictes emesos per la justícia anglesa per impedir que la premsa pugui informar sobre la vida privada d’aquelles persones que tenen prou poder adquisitiu com per tramitar aquest tipus d’ordre judicial gens assequible per a la majoria. Aquesta facilitat no existeix, però, en la justícia escocesa, i els lectors encuriosits pel salseo només han de consultar algun diari amic del nord per informar-se’n.
- «gag rule», aquell que va estar en vigor a la Cambra de Representants als Estats Units des de 1836 fins a 1845, per tal d’impossibilitar qualsevol debat sobre l’esclavitud.
Una persona o col·lectiu, per tant, pot parlar d’haver estat «gagged», en el sentit de censurat.
La comèdia
Persones asfixiant d’altres persones, els rics i poderosos fent trampes per sortir-se amb la seva… què hi ha de comèdia en tot això? Bé, tot i no ser clar com va irrompre, el substantiu «gag» en el sentit de acudit o broma es fa servir sobretot en l’àmbit de la faràndula nord-americana des de mitjan segle XIX. Semblaria distar del significat de mordassa a mesura que la meta d’un «gag» humorístic s’apropa a procurar suscitar una reacció d’un públic, i no pas sufocar-la. Això sí, pensant en les riallades, l’autoria de l’Encyclopedia of Humor Studies postula que:
alguns argumenten a favor d’una relació amb la capacitat de l’acudit de fer que el públic s’ofegui (és a dir, «gag»).
Sigui com sigui, la comèdia actual ens n’ha portat un exemple que reuneix tots tres conceptes, en la forma del polèmic gag retallat recentment d’un episodi de Bricoheroes. Sense ànim d’afegir llenya al foc que no pertoca a aquest humil lletraferit, em limitaré a la semàntica, i a dir que:
- és un «gag» fins al punt que era un afegitó amb el qual els humoristes intentaven fer riure;
- aquests consideren que han estat «gagged» per l’equip editorial, adjectiu que potser millor s’aplicaria a casos com el de Movistar+, però no busquem pèls als ous ni al cap d’en Peyu,
- i l’acudit «(it) made me gag», és a dir, em va produïr arcades.
I aquí deixo el tema, abans d’embolicar la troca jo tot solet. Perquè, «gags» o no, a vegades està bé saber emmordassar-se.