LES VEUS I LA VALIDESA: REFLEXIONS SOBRE SLANG, TERRITORIS I DICCIONARIS
Està bé, està bé… Ja podeu deixar de plorar, que el vostre amic ha tornat! Soc conscient que les meves pauses s’estan tornant cada cop més llargues, i que aquesta vegada ho ha estat tant com per resultar absurd fins i tot desitjar-vos bon any. A bones hores te’n recordes, direu! Però la vida és com és: han estat setmanes de molta feina i, a més a més, darrerament la gent s’està portant bé amb el tema de l’idioma, i no he tingut gaire motiu per ficar-hi el nas.
O no en tenia fins que, un dia de bon matí, aquest llibre va aparèixer a l’Aula d’Idiomes:
El català que ningú t’ensenyarà? Si és per vulgar, massa tard, i no deuen conèixer els meus amics. Imatge: Òscar Aznar Alemany
Com era d’esperar, el text va despertar en el vostre amic força curiositat, a més de la satisfacció que algú hagi intentat copsar de forma comprensible allò que sovint se’ns escapa a l’hora de parlar en un altre idioma: expressar-nos de manera informal, despreocupada, i amb la guasa que semblen tenir tots els que la tenen com a llengua materna. És clar, un sol text no ens ho ensenyarà tot, però pot ser un bon punt de partida.
Primer, cal dir que No Fotis! s’adreça a parlants d’anglès que volen millorar (o empitjorar, segons ho vegis) el seu català. Tot i estar dividit en dues parts —de català a anglès, i d’anglès a català—, aquestes parts no són iguals, i algunes expressions que apareixen a un costat no surten a l’altre. Però bé, tot i així, és un document prou útil per fer-se una idea de l’anglès de la seva època.
Dic “època”, perquè, tot i haver sortit el llibre fa poc més d’una dècada, els temps canvien. Hi ha un risc en intentar plasmar l’argot i d’altres discursos informals, atès que són una quimera que evoluciona sense el guió de la llengua estandarditzada. A tall d’exemple, el llibre està ple de textspeak, és a dir, d’abreviatures sorgides de les limitacions dels missatges SMS, i que van provocar una mena de pànic moral a principis del 2000 pel seu rol en la suposada mort de la llengua anglesa. Algunes veus ja estan suggerint que, amb certs canvis tecnològics —més amplada de banda, i el sorgiment dels emojis—, ja no hi ha tanta necessitat de fer-ne ús, i el textspeak podria quedar-se només com a una fase més en l’evolució lingüística.
Afegides a la qüestió temporal, en venen d’altres de geogràfiques. Per una banda, sense cap vigilància oficial, l’slang ofereix més espai per a expressions dialectals, i viceversa. Per l’altra, i potser contràriament, alguns territoris semblen més potents que altres en marcar l’avantguarda. Normalment, la queixa fora dels EUA és que una mena d’anglès americà —que potser no existeix com a tal als EUA— s’està imposant insidiosament en la parla del jovent als altres països angloparlants, tot i que sembla que hem obtingut la nostra venjança durant la pandèmia.
En el llibre, es té cura de destacar algunes diferències geogràfiques, però no de forma consistent. Com a exemple i advertència: si et bases en aquest llibre i penses que «reefer» és la forma més actual i adequada per parlar d’un peta al Regne Unit, quan en realitat mai no va acabar de travessar la bassa gran, t’equivocaràs. Ara, si demanes un «bift[er]» al teu amic, jo encantat de compartir-lo, però és clar, aquest terme no el trobaràs en les pàgines de No Fotis.
Tot això no va per dir que no hi feu una ullada! Evidentment, l’autoria no deu haver tingut cap pretensió que el seu text servís de bíblia, ni molt menys. Però cal complementar els diccionaris —i, al cap i a la fi, No Fotis! n’és un— amb altres fonts si volem conèixer de debò l’hibridisme espaciotemporal d’un idioma.
Sense poder baixar al carrer a un dels territoris on aquest idioma es parla, potser aquesta tasca resulta difícil. Però no tot està perdut, i —aprofitant que la setmana passada va ser la del Dia de la Llengua Materna— us recomanaria recursos com Accentricity, un podcast i banc de materials per apropar-se a veus que no sempre tenen cabuda als diccionaris. Com bé diu el seu equip, i aquí les persones rere No Fotis! hi estaran d’acord, totes les veus són vàlides!