PASSANT «PASSAR» A L’ANGLÈS, I PASSANT-HO BÉ
Aquesta nova entrada del vostre amic del nord arriba amb una trista novetat afegida. He deixat el cafè. Almenys temporalment. Des del meu equip d’assessors, format per managers i gurus diversos —propi, com no pot ser d’una altra manera, d’un assagista del meu alt standing—, m’han aconsellat prescindir de l’or negre durant un temps.
En comunicar aquesta notícia als meus cercles més íntims, no han estat poques les preguntes. Què t’ha passat perquè el deixessis? Com ho estàs passant? Quant de temps passarà abans que en tornis a prendre? En una mena d’intent de dissociar-me del mono que m’assetja, i com ja ve essent habitual, m’he pres aquests interrogants quotidians com a oportunitat per reflexionar sobre certes qüestions lingüístiques al voltant del terme passar, i com podríem traduir-lo a l’anglès en cada cas.
Un altre amic, no del nord, amb menys capacitat de resistència. Imatge: KaptainKobold
És cert que molts nous parlants d’anglès recorren a la fórmula estricta passar=«pass» a l’hora d’expressar-se, sobretot als inicis del seu aprenentatge. I no sense raó, ja que n’és una possible traducció. Passar la pilota o la sal, passar per la duana o per un territori (en aquests últims casos, millor dir «pass through»): aquí, la fórmula no té pèrdua. Però se’ns comença a complicar la cosa quan volem parlar en termes més abstractes, com ara, del temps. Quan el temps és el protagonista, podem mantenir la fórmula passar=«pass». Però si el temps passa a ser el complement directe, i nosaltres esdevenim els protagonistes, hem de cenyir-nos a la fórmula passar=«spend». Considerem la següent oració:
Vaig passar cinc anys fora del meu país. A mesura que passava el temps, cada cop m’adonava més del meu desig de tornar-hi.
I spent five years abroad. As time passed, I increasingly realised I wanted to return.
Podem anar encara més lluny, i desfer-nos totalment del mot «pass»:
I spent five years abroad. As time went by, I increasingly realised that I wanted to return.
Aquí, es veu que podem substituir «pass» pel phrasal verb «go by». Això sí, només en el cas de ser subjecte de l’oració el període del temps del qual parlem: els dies, mesos i anys «go by», però nosaltres els hem d’«spend».
Ara, no és només el temps, allò que passa. També poden passar successos, esdeveniments, fets. Aquí, en l’anglès, faríem servir el vocable «happen». Si tornem a la primera de les preguntes amb les quals em bombardejaven després d’haver deixat el cafè, a continuació en podem veure una possible traducció (amb accent clarament hiberno-escocès, naturalment):
What’s happened (to you) that you’ve had to give it up?
Més col·loquialment, en comptes de «happen (to)», hi podríem fer servir un altre phrasal verb derivat del «go», en aquest cas «go on (with)». Compte, però, ja que se sol utilitzar només en temps continu, i no per parlar de fets ja consumits. Per tant, Què (et) passa?=«What’s going on (with you)?», però Què va passar?=«What happened?».
Amb sort, comenceu a veure que, en la pràctica, passar té una relació més estreta amb «go» i les seves permutacions preposicionals, que no pas amb «pass». I és així també si fem servir «passar» per parlar d’una experiència, és a dir, quelcom que estem passant o que hem passat. En contextos més formals, faríem servir la paraula «experience», però la més habitual en contextos no formals seria «go through»:
Fa deu dies que vaig deixar de prendre cafè. Els primers cinc dies vaig passar penes i fatics.
It’s been ten days since I gave up coffee. The first five days I went through all kinds of trials and tribulations.
El que acabo de dir no és mentida, per cert! Amb l’experiència, aconsellaria els meus coaddictes de no deixar-ho mai en sec. Ha estat molt dur. Però, ara per ara, al cap de deu dies, puc dir que no ho estic passant gens malament. O, com dirien allà, «it’s not going badly at all!».
Acabes de llegir PASSANT «PASSAR» A L’ANGLÈS, I PASSANT-HO BÉ.
Si vols seguir llegint el nostre amic del nord:
Article anterior Article següent