PROTESTAR I SOBREVIURE (I SOBREVIURE-HO EN ANGLÈS)
Les últimes setmanes —com totes, a la vida— ens han portat moltes notícies de protestes. I també moltes més que porten a protestar. Enlloc no falten atrocitats per denunciar, des de la repressió a Colòmbia fins a la despietat dels darrers atacs perpetrats per l’estat israelià contra el poble palestí, tot passant per un llarg etcètera. D’altra banda, i des d’una perspectiva més positiva, algunes lluites han donat els seus fruits. Parcials, sí, i sense haver arribat a la seva conclusió; però cada desnonament o desterrament aturat, i cada llei que empara o enforteix els drets dels col·lectius vulnerabilitzats, representa una victòria.
Tots hi podem aportar el nostre gra de sorra, fins i tot el vostre amic del nord. Potser el gra d’avui serà d’entre els més humils. Tot i així, oferirà una mica de pedagogia sobre el llenguatge de les protestes i les reivindicacions en anglès, que mai no és sobrer.
I és que, en aquest llenguatge, hi podem trobar una colla de falsos amics. Una cosa gens avantatjosa a l’hora de lluitar. Per il·lustrar-ne alguns, considerem la següent situació hipotètica: ha succeït quelcom polèmic, amb la convocatòria d’una manifestació —i també una concentració— per denunciar la situació.
El perill per als catalanoparlants, en intentar comunicar aquesta informació en anglès, rau precisament en el fet que, tot i existir paraules homòfones a les marcades en cursiva a dalt, aquestes no admeten la mateixa lectura.
Comencem per l’adjectiu polèmic. En l’anglès, l’homòfon «polemical» té el seu ús restringit a descriure comentaris —o comentaristes— que són propensos a generar debat, o a fer escarafalls. Per parlar d’una decisió o acció polèmica, però, faríem servir el mot «controversial». Per tant, mentre que la premsa cata lana parla d’una llei polèmica, l’anglòfona l’anomena una «controversial bill» (proposta de llei).
El nostre amic del nord, sempre portant la polèmica als desafortunats del torn. Imatge: Dylan Meconis
Per fer-hi front, es poden convocar protestes de diverses formes. Ara, és important recalcar que, en anglès, les protestes no es convoquen: s’organitzen. El mot «convoke» existeix, però generalment es fa servir en contextos religiosos; es podria convocar un sínode de bisbes, per exemple. Tanmateix, les altres traduccions més habituals —«call» o «convene»— tampoc no hi tenen tanta cabuda com ara «organise», el terme preferit. Aneu amb compte, però, ja que convocatòria es traduiria com a «announcement», i no pas «organisation» (l’entitat rere la protesta, si n’hi hagués una).
També cal evitar parlar de «manifestations» o «concentrations» si no volem quedar com a monjos predicant el dia del judici final. Tant d’una manifestació com d’una concentració, podem dir-ne «protest». Ara bé, en entendre que la primera d’aquestes és més aviat dinàmica, en diríem «(protest) march», mentre de la segona, més estàtica, seria una «protest (rally)». A la pràctica, els termes entre parèntesis són prescindibles, i «rally» concretament es fa servir més en el context dels mítings convocats pels partits polítics. Un anglicisme, per cert, amb una història interessant.
Anant-nos-en una mica per les branques, potser també ens interessa parar atenció en un altre anglicisme que ha penetrat el lèxic de les protestes: boicot. També compta amb una etimologia curiosa, però en l’anglès, el seu significat és més restringit que el del seu homòfon en català. En ambdós idiomes, significa «renunciar personalment o públicament a l’aprofitament d’un servei o producte», però en català també s’estén a l’acte d’impedir l’ús que altres persones en farien. D’això, en anglès, en diríem «picket», tant en el cas del substantiu com del verb.
Totes aquestes formes de protestar confluirien en un objectiu clau: denunciar una situació intolerable, o reivindicar una manera de revertir-la. Fos com fos, no passaríem a «denounce» la situació en anglès, sinó a «decry it» o «speak out against it». «Denounce», com «manifestation» i «convoke», té fortes connotacions religioses, i s’assemblaria més a vituperar o execrar que no pas a denunciar. Així mateix, reivindicar té més d’una possible traducció, segons si es reivindica quelcom ja conferit —un dret inalienable, per exemple— o si s’exigeix proveir-lo. En el primer cas, diríem «assert» o «stand up for», i «reclaim» o «demand» en l’altre.
Bé, ja esteu equipats d’algunes armes lingüístiques eficaces per a la lluita contra la confusió semàntica. Protestar és complicat, a vegades ardu, però parlar-ne en anglès no ha de ser-ho!
Acabes de llegir PROTESTAR I SOBREVIURE (I SOBREVIURE-HO EN ANGLÈS).
Si vols seguir llegint el nostre amic del nord: