FER L’IMPOSSIBLE, O DESEMBOLICAR EL “MAKE” I EL “DO”

Fer l’esmorzar. Fer el recorregut fins a l’oficina. Fer la feina que s’hi ha de fer. Fer la compra abans de tornar a casa. Potser t’està fent trontollar el cap, tanta repetició! És cert que, al llarg del dia, el verb ‘fer’ s’utilitza es fa servir! molt en la parla catalana. I s’obre camí a abusar-ne, com bé han observat alguns. Doncs imagineu-vos les possibilitats de passar-se de la ratlla en un idioma, com ara l’anglès, que té dos verbs make i do que semblen albergar-se sota aquest mateix paraigua!

Aturem-nos aquí un moment per desmentir una idea, però. Tot i que, traduïts al català, esdevinguessin “fer”, els verbs make i do no tenen la mateixa derivació conceptual en l’anglès, per tant, cal evitar confondre’ls. Al vostre amic del nord, per exemple, mai no li’n sorgiria cap dubte. Si voleu, podeu posar-vos les mans al cap aquí, però penseu que al meu parer el cas de “ser” i “estar” per un costat, i el verb en anglès be per l’altre, és el mateix. Diguem-ne que la regla d’or és aquesta: el cap que fem servir per pensar en un idioma difícilment pot abarcar tot allò que necessitem per a un altre. Siguem policèfals!

Multiheads. Fotografia de Graham

Un deixeble plurilingüe de l’Aula d’Idiomes. Fotografia: Graham Dale

Avui aprofundirem en algunes diferències entre make i do, i, amb aquesta finalitat, vull emprendre camí recorrent al següent marc conceptual: make és sinònim d’“elaborar”, “generar”, “produir”; do, de “contribuir”, “complir”, “executar”. Això no és cap novetat, però repetint-ho no hi perdem res. Per recalcar-ho, en tenim una infinitat d’exemples: Make a cake; do the shopping; make a mistake; do your homework, etc. Barrejar els dos termes, tot i no ser incorrecte en si, o acabarà fent gràcia, o provocarà malentesos:

He does work for me (ell executa treball/ treballa per [a] mi)

He makes work for me (ell genera treball per a mi)

Tanmateix, quan es provoca un canvi d’estat o de rumb, acostumem a fer servir “make” i no pas “do”, tot i haver-hi una relació de compliment o execució. Considerem la conversa a continuació:

Why did you make the payment? 

My dad made me do it.

Malgrat estranyar-nos, aquí no hi cap error. Pensem-ho així: efectuar un pagament representa un canvi significatiu a l’estat de la qüestió. Per tant, parlem de make a payment, i no pas de do. Un altre canvi ha estat aquell que va provocar el pare, al rumb que agafava el seu fill: va obligar-li (make) a fer el pagament. No obstant això, do substitueix make al final de la segona frase, no per cap motiu semàntic, sinó gramàtic: quan seguim parlant d’una acció duta a terme, però es canvia l’agent (en aquest cas, you>me), podem substituir el verb principal per do.

Fins aquí, podem resumir el que hem après en aquesta frase:

He’s doing some research, but he isn’t making much progress.

Si fem una recerca d’un tema do research, sempre incomptable, es tracta més d’una activitat de contribuir a uns coneixements que no de generar quelcom nou del no-res. Igualment, la idea d’avançar make progresscomporta un canvi d’estat. Aquí, però, el vostre amic del nord adverteix que ens endinsem al territori de l’abús, i faríem bé de pensar en alternatives, com ara:

He’s carrying out some research, but he isn’t progressing much.

Lamentablement, benvolguts lectors, els angloparlants també abusem de make i do, fins al punt de consentir autèntiques barbaritats. Pareu atenció a aquestes frases:

She’s doing a painting of the sea.

Let’s do lunch tomorrow!

They made a guess about next year’s results.

Totes tres són acceptades, almenys en l’anglès informal, però a més d’un li grinyolaria. Si em permeteu, aconsellaria brandar aquestes alternatives, i presumir de la riquesa que aporten:

She’s painting a picture of the sea.

Let’s have lunch/meet for lunch tomorrow!

They guessed what next year’s results would be.

Bé, hem arribat al final we’ve made it to the end de l’article d’avui. Malauradament, pel que fa a make i do, aquí no hi ha prou espai per abarcar-ho tot. Com tot en la vida, a vegades ens toca make do with what we’ve got (conformar-nos-hi). Però quin embolic, no us sembla?