Hauríem d’estar celebrant el nostre aniversari (perquè avui, fem 3 anys com a cooperativa) i, en canvi, escrivim aquest comunicat per informar que des d’avui, divendres 13 de març, tanquem tota l’activitat docent de l’Aula d’Idiomes a causa del SARS-CoV-2. Dedicarem aquesta setmana vinent a investigar quines eines de programari lliure ens poden servir per a la realització de classes de manera telemàtica, i a formar-nos-hi per tal de començar a fer-les servir el més aviat possible.

Aquesta decisió sorgeix de la necessitat —ara urgent—de situar les cures de les persones al centre, no només les nostres com a treballadores, sinó sobretot les de totes aquelles persones que es troben més exposades a patir conseqüències greus de la propagació d’aquest virus. Per tant, creiem que les persones que som menys vulnerables pel fet de tenir una salut més privilegiada hem d’actuar des de la responsabilitat col·lectiva i evitar contribuir a la reproducció dels casos de contagi.

En un moment com aquest, en què l’empresariat està sol·licitant una baixada d’impostos i un abaratiment dels acomiadaments, pensem que el cooperativisme ha de tenir una resposta responsable i contundent que no parteixi de l’individualisme, sinó del pensar en col·lectiu. És per això que el primer que cal pensar no és en com acomiadar el personal, sinó en com garantir la protecció de la seva salut i els seus drets laborals. Els colzes no serveixen per donar-se cops mentre es batalla per entrar les primeres als supermercats —o per tossir—, sinó per aferrar-se ben fort entre nosaltres i fer pinya, sobretot davant una situació d’incertesa com aquesta en què ens trobem.

El SARS-CoV-2 està posant a la llum el funcionament de tot l’engranatge del sistema en què vivim. Un sistema que tan aviat es resisteix a aturar-se, com s’aboca per complet a disseminar l’alarma social a tort i a dret. Un sistema que quan van maldades, busca la manera de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis. Un sistema que fins i tot en circumstàncies com les que estem vivint, deixa a l’estacada, sense bona part dels serveis bàsics, a tota aquella població que considera en situació administrativa irregular. Nosaltres veiem aquest moment excepcional com una oportunitat per demostrar que la societat té les eines per afrontar-se a aquesta i qualsevol situació des d’altres prismes: des de la solidaritat —i la sororitat—, l’autoorganització, la cooperació i la intel·ligència i la responsabilitat col·lectiva. En un moment en què es crida al confinament per poder protegir les persones més vulnerables, cal trobar solucions col·lectives per a les persones sense sostre, les que són a les presons i als CIEs, i també per a totes aquelles que no tenen el privilegi de poder aturar la seva activitat. A banda d’això, i finalment, veiem aquesta crisi social com una oportunitat per frenar l’acceleració vital a què ens mena el món del treball i dedicar temps a totes aquelles coses que habitualment deixem al marge per tal de poder-lo prioritzar.