Compartim aquí tot el conjunt dels microrelats que hem anat compartint avui durant tota la diada de Santa Jordina amb vosaltres:
FRANCÈS
[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/playlists/502037694″ params=”color=#ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true&visual=true” width=”100%” height=”300″ iframe=”true” /]
Moment (Juan)
Tombe la nuit et la pluie sur la ville. Au café, une douce chaleur, on entend le cliquetis des verres et des bouteilles sur la brume des conversations. Le patron parle avec la femme blonde; un couple, barbus tous les deux, se regarde froidement. À la table habituelle, j’attends mon amie.
C’est fini le nuage (Enric et Rouse)
Nous avons besoin d’un couteau car l’amour est arrivé. Et, après, les larmes et les chagrins…..Quand le soleil s’élève, nous ne nous levons pas.
Quand j’ai coupé l’orange (Benjamin)
Quand j’ai coupé l’orange et l’ai mangée alors j’étais libre.
Amour prémédité (Helena et Jaume)
Je viens de lire l’annonce de l’Amour de ma vie…
« Marta. 36 ans. J’habite à Barcelone, propriétaire. Salaire moyen. Études supérieures. Actuellement j’ai décidé de tomber fatalement amoureuse, pour toujours, éternellement. Ceux qui croient au hasard s’abstenir. »
Le jour de Sant Jordi (Benjamin)
Le jour de Sant Jordi j’avais reçu une rose d’une belle femme, mais quand la rose est morte j’avais oublié qui me l’avait donnée.
(Júlia)
Les autorités sanitaires préviennent: ‘L’amour romantique tue.’
ÈUSCAR
[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/playlists/502001496″ params=”color=#ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true&visual=true” width=”100%” height=”300″ iframe=”true” /]
Larunbatean, iluntzeko bederatzietan, gazte batek kutxazain automatikoan bihotza lapurtu dio. Gaur Maiteren aitona esnatu da oso alai. Ez dauzka begi hezeak. Hori ahaztu zaio.
Bultzada bitxian, Maiteren aitona bizarduna, kutxazain automatikora doa, larunbatean, iluntzeko bederatzietan. Hark diru guztia atera du eta berak guztia erabaki du azkar.
Lehenengo aldiz, gauza harrigarrietan gastatu du dirua, eta ez beharrezko gauzetan.
Zenbat eta harrigarriago, gero eta gazteago.
Bultzada bitxian, Maiteren aitonak zahartzaroa ahaztu du.
CATALÀ
[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/playlists/501997440″ params=”color=#ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true&visual=true” width=”100%” height=”300″ iframe=”true” /]
Malaltia (Ana)
M’ha dit la metgessa que la meva malaltia solament té cura amb una operació que es diu gelosectomia. Estic acollonida.
Barreja de fruites (Claudia)
Dijous 16:27 de la tarda. La Martina arriba a casa cansada de la feina. Seu al sofà, engega la televisió i el primer que surt és un programa d’aquells on xafardegen sobre la vida dels altres. La presentadora, molt entusiasmada, assegura, garanteix, o sap d’una font més que fiable -això diuen- que l’actriu de moda del moment per fi ha trobat la seva mitja taronja. La Martina s’aixeca de sobte, surt corrents per la porta del pis, agafa l’ascensor, creua el carrer amb el semàfor en vermell, arriba a la fruiteria del barri i compra taronges, peres, pomes i maduixes. Torna amb la mateixa velocitat cap a casa, torna a seure al sofà, davant de la televisió i crida: “Doncs jo em faré una macedònia”.
Punt i final (Isabel)
Ja s’ha exhaurit la flama del nostre amor estelat. Ja no t’he de menester per a res. Adéu.
Em preguntes a mi? (Eduard)
- Em preguntes a mi? T’estimo.
- És el teu problema.
(Andreas)
Vaig conèixer una lloba. La meva mare em va dir: “No pots apropar-t’hi perquè tu ets una ovella”.
(Fernanda)
He trobat una maduixa però no puc menjar-me-la, perquè ha dit que no. I no és no.
(Katie)
Quan m’he despertat he trobat un drac al meu costat. I m’ha abraçat.
(in)nocent (Belén)
De petita li van explicar contes innocents de princeses I prínceps blaus… De no tan gran, es va adonar que tot això tenia molt més de conte que d’innocent.
La ràbia (Tatiana)
Avui em pessigo i em pessigolleixo però res em fa xisclar
La ràbia està adormida i normalitza la quietud
Avui res em pertorba, res m’és angoixant
em sento lleugera al mig del mar flotant
La ràbia està adormida i normalitza la buidor
Avui no espero res i tampoc en noto la pressió
La ràbia està adormida i normalitza la tristor
La mirada absent s’enlaire, els ulls humids en plor
la memòria de l’ahir em durà un demà millor
La ràbia està adormida, normalitza l’absència
L’absència dels qui han marxat amb dol
i que avui els enyor sense desconsol
La ràbia es desperta i normalitza el meu jo
avui m’estimo i no em jutjo, em menjaria a PETONS
ITALIÀ
ANGLÈS
[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/playlists/502037394″ params=”color=#ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true&visual=true” width=”100%” height=”300″ iframe=”true” /]
Unlearn (Amor)
Try to imagine…Sant Jordi without his heavy armour and the Princess without her sweety pink dress, both of them, in the same condition, decide to fight against the dragon. Teamwork, no pre-established roles. To break free from chains, from the assumption of themselves and their interaction to feel free and unlearn…
It would be wonderful if we did not have to imagine.
The roses without smell (Pere)
I stretched the bathroom chain and I was happy to see how the spiral of water absorbed this damn pink flower that the bastard of my boss gave me only to feel good. Increase my salary and avoid giving me stingy flowers without odor!
A special day (Joaquim)
Anytime is good to go out, but that day had something speciaI . I don’t know why. It could be
roses, books, people,… The streets will always be ours.
An anecdote as real as life itself (Montse)
Sant Jordi is time of flowers and books.
This day my husband used to give me a present, a red rose.
One year he brought me a fabric rose. Seeing my surprise, he told me:
” This rose is like my love that never withers”
At the end of the week the roses wither, this is for a lifetime.
Now I’m used to looking at the rose by Sant Jordi, and it is true.
Book and flowers (Maria Cristina)
April 23th, sunny day, feel my heart
A day to walk on the streets
A day to meet people, seeing and buying books and flowers
couples together with expectations and disappointments, families, friends…
and, at the end, how many books did you read? The best, is the shared one.
The daisy of Saint Georges (Roser)
Yes, no, yes, no, yes, no, yes … It is the dragon who defiles the daisy, because he wants to know if the princess loves him. Meanwhile, his friend, the prince, encourages him to conquer the love of his life.
Fucking roses (Conxi)
When I was a child I used to read a lot, and I was used to going to the library every week. I also remember that I enjoyed Saint George’s Day looking for the recommended the books. Despite my love for books, my stupid boyfriend gave me a rose on Saint George’s day. I could not believe it. He said it was romantic, and I told him that I did not like romantic love, and he should get used to it.
Everyday (Carla)
I only have 13 minutes on the metro in the way to my work. Every morning, I put my headphones on my ears and, from that moment, there isn’t a sound. I prefer listening to the people, the normal people who every day have different stories to share.
Last week, two teenagers, a boy and a girl, were talking about her boyfriend. He pressured she to have sex without condom. The boy on the metro say to her that she didn’t have to worry about it, that probably it was a moment of passion and that she is lucky for having a couple that loves her so much.
Just the next day a young woman was carrying two annoying children to school. At the same time, she was attending a phone call from her mother’s nurse. Another passenger heard to her with a sadly look. When she could hang up the phone her words were: “Do you think that I will have dinner on the table tonight?”.
Not everyday I listen to the others. Sometimes people don’t speak so I like to imagine their lives. Yesterday, I did it with an old woman. Probably she married very young forced by her family and with romantic promises from him. Then, she lived with her husband during 40 years. The rest was the same of thousand of women.
CASTELLÀ
[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/playlists/502085328″ params=”color=#ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true&visual=true” width=”100%” height=”300″ iframe=”true” /]
Santuario (SARA)
Vivían felices y comían perdices. Pero ella se hizo vegana y empezó a interesarse más por cambiar el mundo que por cambiarlo a él. Él la dejó.
Ahora ella tiene un santuario de perdices
La mudanza (Nelly)
¡Hola sangrito!
¡Hola bebe !
¿Sabes que? Estamos juntos desde hace mucho tiempo…
¿Si?
Y bueno, estaba pensando…
¿Si?
Si
¿Qué?
Que…que, sabes como vivimos juntos por tanto tiempo ya…
Ohhh
¡Si!
No se, ¿qué vas a decirme? ¿qué?
Bueno estaba pensando que… no sé si estamos listos.. pero a mi me gustaria mucho mudarme sola, sin ti!
¡Ohhh siiii! Es maravilloso ¡de puta madre!
¿Si? ¿Te gusta?
¡Si!
¡Qué feliz!
ALEMANY
AM ENDE DOCH KEIN MÄRCHEN
Samstag, 02:00 Uhr, irgendeine Kneipe:
-Hallo hübsches Mädchen, bist du…?
(Option A) -(Ohrfeige)
(Option B) -Ich will keine Märchen mehr!
-Ende-