En l’era de la hiperconnectivitat, des de la cooperativa Aula d’Idiomes històricament hem fet una aposta en ferm per una pedagogia de la presencialitat, del construir plegades espais d’ensenyament-aprenentatge des de l’espai físic de l’aula, i intercanviar coneixements des del mirar-se als ulls, el cara a cara, el sentir-se.
Les circumstàncies actuals, però, ens han empès a obrir-nos a la possibilitat de bastir espais pedagògics similars des de la distància. Això ha capgirat el plantejament de les nostres classes, ha sacsejat els fonaments de les nostres metodologies i ens ha obligat a avesar-nos a treballar amb eines que fins ara ens eren desconegudes. També ha requerit la paciència i flexibilitat de les nostres usuàries, que s’han hagut d’adaptar al nou format que hem proposat. En aquest sentit, ens sentim molt agraïdes de la seva predisposició i motivació a sortir de la zona de confort per facilitar que els grups poguessin seguir els seus processos d’aprenentatge de llengua.
Sense perdre de vista que el sol fet de poder seguir treballant és, a hores d’ara, un privilegi, observem aquest moment que estem vivint com una oportunitat de reinventar-nos i aprendre noves formes d’entendre la didàctica de la llengua, noves maneres de relacionar-nos i organitzar la nostra feina, i noves eines pràctiques de gestionar els espais d’aprenentatge. En efecte, hem aprofitat aquesta conjuntura per buscar i rebuscar instruments de teletreball que ens poguessin servir a totes les treballadores i que, a la vegada, fossin relativament senzills d’utilitzar per a usuàries no experimentades. Hem procurat evitar acontentar-nos amb allò que teníem més a l’abast, que eren les plataformes que són més visibles i conegudes, que sovint són molt més còmodes d’utilitzar -que són les que pertanyen a grans empreses multinacionals-, i donar una oportunitat a les iniciatives de codi obert i a les petites empreses.
Des d’aquesta perspectiva, ara mateix estem fent servir plataformes d’emmagatzematge de dades com el Nextcloud, per a la compartició materials didàctics com ara el Loomio, o per a la realització de videotrucades, com el jitsi.org o el zoom, entre d’altres. Malauradament, encara fem ús de Google o Facebook, encara que cada vegada de manera més marginal. Tenint en compte que l’activitat econòmica que sí que podem seguir realitzant mentre dura el confinament és aquella relacionada amb la docència, ha estat clau descobrir el Circles, una plataforma online que permet de fer videotrucades gratuïtament tot compartint documents escrits (tant públics com compartits), sonors, gràfics, audiovisuals… sense haver de sortir i canviar de pestanya. En el nostre cas, l’hem adoptat per a la majoria de les classes, ja que, a més, disposa d’una sèrie de ginys que faciliten la creació i disseny d’una planificació temàtica i temporal acurada de les sessions, la moderació dels torns de paraula, i fins i tot, un petit detall perquè puguem cuidar-nos a nosaltres mentre el contacte ens està vetat: la possibilitat de fer “abraçades” virtuals.
Tot i no tractar-se de la disposició ideal des del punt de vista del nostre plantejament de pedagogia activa, és indubtable que aquest impuls a fer les classes telemàtiques està qüestionant-nos i removent-nos en molts sentits com a projecte, i a més, està generant tot un aprenentatge individual i col·lectiu que de ben segur deixarà petjada. Encara que considerem que la presencialitat seguirà sent imprescindible en la nostra iniciativa pedagògica, l’experiència que estem vivint aquestes setmanes estén davant nostre un ventall de possibilitats enorme que inevitablement obre noves finestres i ens farà albirar un futur diferent.
