El marc d’un curs de preparació per examinar-se del nivell C de català -com és el que fem els dimarts al vespre a l’Aula d’Idiomes- pot ser el pretext per posar en debat el racisme per raó de llengua.
La necessitat d’un revertiment de la situació de substitució lingüística, ocasionada per la situació de la llengua després d’haver passat per processos històrics que n’han facilitat la recessió, ha fet entendre a algunes persones que quan més a prop s’estigui d’un parlar català genuí, més possibilitats es mereix. L’accés a determinats llocs de treball o determinats cercles socials pot portar el filtre inevitable del domini de la llengua. Això significa que presentar un accent diferent a l’estàndard o amb característiques fonològiques d’una llengua diferent del català, un vocabulari limitat, o l’ús d’estructures pròpies d’altres llengües poden ser una raó d’exclusió, o la justificació de la necessitat d’assimilació, i per tant, abandó de les peculiaritats de la llengua o la cultura de procedència o d’identificació de l’afectada.
El fet que el català sigui una llengua minoritzada legitima aquesta imposició? Significaria això caure en el mateix parany que les grans llengües expansives europees? Com podem promoure la diversitat lingüística des de la discriminació positiva de la llengua recessiva? El debat està sobre la t-Aula.
